“La ciudad mentirosa” de Manuel Delgado

BcnDijous 14 de febrer, Manuel Delgado presentà el seu darrer llibre a La Sirga.: “La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del ‘Modelo Barcelona’.

Delgado ens plantejà una ciutat, Barcelona, plena contrastos que oscil·la entre la llum i la foscor.

D’una banda, polítics i urbanistes projecten la imatge d’una ciutat cosmopolita que mira al futur, sotmesa a un permanent procés de canvi, que “progressa”, per seguir seduint turistes i agents econòmics.

De l’altra, el “Model Barcelona” s’ha convertit també el model de la gran impostura. Els processos de transformació urbana s’han dirigit a reforçar la materialització de la ciutat-poder, projectada d’esquenes a les problemàtiques socials, a la millora del benestar dels seus habitants i a les seves ànsies de justícia i llibertat. Tal i com afirma l’autor, el “Model Barcelona” és “el fracàs d’una ciutat que s’eleva cega enfront les misèries que alberga, sordmuda davant les exclusions que genera sense parar” on la desigualtat, l’exclusió i l’anomia continuen emergint a la superfície a pesar de les voluntats d’emmascarar-les.

Manuel Delgado és editor de: Antropología social (1994), Ciutat i immigració (1997), Inmigración y cultura (2003) i Carrer, festa i revolta (2004), i autor dels llibres: De la muerte de un dios (Barcelona, 1986), La ira sagrada (1991), Las palabras de otro hombre (1992), Diversitat i integració (1998), Ciudad líquida, ciudad interrumpida (1999), El animal público (Premio Anagrama de Ensayo, 1999), Luces iconoclastas (Barcelona, 2001), Disoluciones urbanas (2002), Elogi del vianant (2005) i Sociedades movedizas (2007). Actualment és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona

La Globalitza… què?

Una colla de joves a qui han encarregat un treball de l’institut sobre la globalització es presenten en casa d’un mestre i amic, Biel, per tal que els ajude a resoldre dubtes. Aida, Pau, Alba i Rafel senten parlar de la globalització gairebé tots els dies i els afecta en les seues vides (moltes vegades, fins i tot, sense saber-ho): l’especulació, la precarització del treball, la dificultat per a trobar casa, la deslocalització de les empreses als països del Sud, la fam, els guanys multimilionaris dels bancs i les multinacionals, el consumisme, les migracions, la borsa, Internet, el canvi climàtic… El mestre-amic comença aclarint alguns conceptes per tal d’evitar malentesos. Tot seguit, Biel fa una ullada a l’estat del món des de diferents perspectives, i més tard pretén fer comprendre els joves que cal analitzar el sistema-món capitalista, que cal estudiar les causes que fan que el món actual siga com és, que no res succeeix per casualitat. Finalment, l’últim capítol del llibre, el mestre els explica que hi ha alternatives a aquest món, i que el nostre futur, i el del nostres fills i filles, dependrà de què fem a hores d’ara. El futur no està escrit, i un món més just i més sostenible no només és possible, és imprescindible. Les utopies són possibles… i cal que les construïm entre tots i totes.

globalitzaque

 

 

002global

 

Josep Villarroya és professor de geografia i història, i ha treballat en diversos instituts de les nostres comarques (l’Horta, el Vallès, la Ribera). Tot i la crisi que pateix la tasca docent, l’encisa la seua professió, sobretot perquè considera que la seua assignatura pot ajudar l’alumnat a comprendre millor el món en què vivim. D’altra banda, li agrada raonar i discutir amb el jovent, ja que tot considera que és bastant més receptiu i obert que la resta de la societat. Sovint es parla dels i les joves com si fóra un problema, i ens oblidem que els màxims responsables de l’estat del món actual som les generacions una mica més grans, els adults, que els servim de model… Tot i això, la seua vida no s’acaba ací, a més a més, li agrada sortir a la natura a gaudir-la (en bici o caminant), i involucrar-se en diferents col•lectius per tal de conèixer, transformar i millorar la nostra societat.

Pedrolo escriptor d’un país ocupat i d’una classe oprimida

CartellPedroloDijous 22 de novembre, la Sirga presentà el llibre “Cròniques” de Manuel de Pedrolo, editat recentment per Edicions El Jonc. En la presentació hi assistí la filla de l’esciptor Adalais de Pedrolo i Josep Poveda, membres de la Fundació Pedrolo.
A continuació recollim la ressenya publicada a Graciavivia

Pedrolo, escriptor d’un país ocupat i d’una classe oprimida

És un fet estrany restar indiferent quan sentim que algú parla de Manuel de Pedrolo. És un autor que ha arribat a nosaltres per múltiples vies, ja sigui a través de novel·les de ciència ficció o contes, novel·la negra, lectures escolars, traduccions teatrals i contes eròtics, etc. I encara avui quan el llegim ho fem amb la sensació que és un autor prohibit, silenciat dins la calmosa pau, de trenta anys, de democràcia espanyola.

Tenim constància que el franquisme el va censurar. I sabem que utilitzava la nostra llengua com a vehicle de comunicació universal en els més variats registres literaris, i en això fou un exemple.

Relatava amb consciència de classe. Reflexiona i critica les injustícies que pateix la classe treballadora. Alguns dels seus contes poden ser eines valuoses per explicar planerament conceptes com l’explotació i la propietat privada. És radical en els plantejaments, i potser per això quan comences alguna de les seves lectures o rellegeixes algun dels seus escrits ho fas com si comencessis la lectura d’un proscrit.

D’aquesta manera el lector inquiet, quan en sent parlar es remou, pren posició i para l’orella. La Fundació Manuel de Pedrolo ens va explicar quines són les seves idees i el compromís que han pres per recuperar-les. Part d’elles estan recollides en els assajos periodístics que podem llegir a la reedició del llibre Cròniques, d’Edicions El Jonc.

Durant els primers anys dels 80 Manuel de Pedrolo defensava els plantejaments independentistes i reivindicava els Països Catalans com a poble sobirà. Les seves reflexions tenen avui un gran valor ja que es posen en qüestió l’esgotament del model autonomista i es reivindica el dret a decidir de la nació catalana. Pedrolo està atent a la situació de la llengua i la cultura catalanes i el baix compromís d’alguns intel·lectuals i polítics coetanis.

Cròniques no és un programa ideològic sinó les reflexions sobre la situació del país i les injustícies econòmiques, el poder dels bancs i la desprotecció de la gent davant les decisions de les grans empreses. Pedrolo és avui un referent ideològic de l’independentisme d’esquerres. Els seus escrits són, com diu la Fundació, un patrimoni i un conjunt de recursos per bastir aquest projecte.

La Fundació Manuel de Pedrolo, compta amb un seguit de propostes, entre les més innovadores destaquen la convocatòria de premis literaris, d’un concurs de fotografia, establiment de convenis amb diferents facultats i entitats públiques, per difondre l’obra de l’autor. Us recomanem entrar a la seva pàgina web i col·laborar en la recuperació de la memòria i la figura d’aquest intel·lectual.

Més informació i col·laboració amb la Fundació Manuel de Pedrolo: www.fundaciopedrolo.cat

2006 L’any del civisme

CivismeL’aprovació de l’ordenança del civisme ha aixecat una forta oposició entre els moviments socials. Jordi Oriola ha recollit tots els argumentacions a l’entorn d’aquesta polèmica mesura en el seu documental “Barcelona 2006: l’any del civisme”. El proper dijous 17 a les 20h La Sirga organitza un passi amb el director. Hi sou totes convidades

La Forsa

Passi de la Pel·lícula “O todos o ninguno”i debat amb Manolo González i Esteban Cerdán, protagonistes d’una de les vagues que van paralitzar el Baix Llobregat i despertaren major solidaritat entre les treballadores dels 70’s i les assistents a l’acte.

Laforsa