Els moviments d’emancipació nacional d’Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona República, és una de les formulacions pioneres entre el moviment nacional català i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l’alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l’autor. En aquest llibre s’estudien i es critiquen les distintes posicions dels clàssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats.

Tots els exemplars d’aquesta obra foren destruïts quan els exèrcits feixistes ocuparen Catalunya. L’edició de 1970 es va haver de fer a l’exili i tingué una difusió molt reduïda. La present edició ha estat enriquida amb l’estudi preliminar del professor Pelai Pagès, que se suma al de Wilebaldo Solano de l’edició de París de 1970. 

Andreu Nin (el Vendrell, 1892 - Alcalà de Henares, 1937). Mestre, va militar a la Federació Socialista Catalana (PSOE) fins al 1919, quan va entrar a la CNT, on va defensar els principis de la Revolució Russa i l’adhesió de la CNT a la III Internacional. Entre 1921 i 1930 va viure a Moscou com a membre del secretariat de la Internacional Sindical Roja (IRS). Va traduir obres de Dostoievski, Txèkhov i Tolstoi al català. A mitjan 1930 va ser expulsat de l’URSS per Stalin a causa de la seva relació amb Trotski. Va tornar a Catalunya, on va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. Durant la Guerra Civil va ser conseller de Justícia i Dret de la Generalitat (setembre-desembre 1936), càrrec des del qual va impulsar la creació dels Tribunals Populars de Justícia de Catalunya. Arran dels Fets de Maig de 1937 va ser detingut i assassinat per la GPU (policia política soviètica). És autor de Les anarchistes et le mouvement syndical (1924); Les dictadures dels nostres dies (1930); El proletariado español ante la revolución (1931), entre altres obres

Avançant-se a la jornada literària per excel·lència, La Sirga presentarà el proper 22 d’Abril la primera novel·la de Xavier Silveira “A las ocho en el bule” publicada per l’editorial Txalaparta.

A través d’un relat ple d’acció, el seu autor ens aproxima a la realitat de Donosti de finals dels anys noranta, on Arrats, el jove protagonista de la novel·la, es mou en la corda fluixa del compromís polític, la clandestinitat, l’amistat, les drogues i el sexe, procurant que la policia no descobreixi la seva implicació en la kale borroka. 

Durant la presentació l'autor ens va acompanyar a fer un viatge en el qual es recorren els diferents països de la riba del Mediterrani. La primera part del viatge són els països del Magrib, destacant a cada lloc les causes històriques, polítiques i socials que estan a la base dels conflictes més importants que tenen lloc en aquests països i que també contenen les claus de la resolució. Vam exposar l'herència colonial, el conflicte del Sàhara Occidental i d'Algèria.

Seguint el recorregut del llibre arribem al Pròxim Orient, Israel i Palestina. Després explorarem els països de l'Europa mediterrània, la divisió de Xipre, Turquia i el Kurdistan com a conflicte nacional més destacat. El recorregut ens porta cap els Balcans, capítol importantíssim per conèixer algunes de les causes dels conflictes bèl·lics del segle XX. La complexitat i la diversitat cultural i religiosa d'aquest territori l'han exposat múltiples confrontacions civils però també a èpoques de fraternal convivència.

El viatge segueix per la ribera nord de la Mediterrània sembla que viu una calma privilegiada i aparent. L'autor ens proposa també analitzar alguns dels conflictes latents que tenen sovint expressions violentes. L'ascens de l'ultra dreta i el racisme, que amenaça Europa amb la implantació del feixisme a través de l'adopció de les seves propostes polítiques per part dels governs occidentals. Altres conflictes de naturalesa diferent a l'Europa occidental són l'emergència de les nacions sense estat i els moviments de resistència global recent estrenats.

Aquest llibre és un assaig històric-polític del Mediterrani, aquesta àrea té unes característiques que li són comuns, les migracions constants i la militarització de l'espai. Ha estat en aquest marc geopolític on s'han desenvolupat els conflictes més importants de la contemporaneïtat. I és indubtable que, el Mediterrani, el percebem com a frontera econòmica entre el nord ric i el sud pobre, i cultural, punt de confrontació entre l'orient i l'occident. Tanmateix el llibre fa una aposta arriscada i valenta per la convivència, entenent la Mediterrània, també com un espai basat en el respecte dels drets humans, la disminució de les desigualtats econòmiques, el dret a l'autodeterminació dels pobles, i el respecte a les diferències culturals.

L'obra ha rebut el primer premi d'assaig Abu Bakr concedit per l'Ajuntament de Tortosa, l'any 2006.