El rei Jaume I una de les figures centrals en la història del que avui són els Països Catalans. Ell mateix va voler que així fos considerat i, per això, va dictar personalment un llibre d’història, la seva autobiografia, el Llibre dels fets, perquè les seves gestes quedessin gravades per sempre en la memòria futura. Però, ¿què hi ha de veritat en aquest llibre? Rei de personalitat complexa, a vegades turmentada, sempre fortíssima, Jaume I, gran polític, va tenir una precoç sensibilitat pel que fa al valor de la seva imatge pública i a la importància de la seva comunicació. Prendre, doncs, El llibre dels fets com un relat històric ajustat a la realitat, com han fet la majoria d’historiadors antics i moderns, pot haver forjat una imatge esbiaixada de Jaume I. Lluny de tota celebració retòrica, ara, per primer cop, Stefano Maria Cingolani fa una revisió crítica d’El llibre dels fets, i presenta una nova biografia de Jaume I en què aprofundeix en els detalls més íntims de la seva psicologia i de la seva acció, tot fent emergir un rei diferent al que estem acostumats, un rei inèdit i, alhora, més viu, humà i proper.

Stefano Maria Cingolani (Roma 1956). Doctor en Filologia Romànica a la Universitat La Sapienza de Roma. Ha estat professor a la Universitat Tor Vergata de Roma, Professor visitant a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat un centenar d’articles i nombrosos llibres sobre literatura i historiogradia medieval, entre els quals destaquen:Le Storie dei Longobardi. Dall’Origine a Paolo Diacono (1995); Joan Roís de Corella: la importància de dir-se honest, premi Joan Fuster 1997; El somni d'una cultura: Lo somni de Bernat Metge (2002); l’edició crítica de Bernat Metge, Lo somni (2006); Historiografia, propaganda, comunicació al segle XIII. Bernat Desclot i les dues redaccions de la Crònica (2006); La memòria dels reis. Les Quatre Grans Cròniques i la historiografia catalana des del segle X al XIV (2006).

El passat 5 de juny, Josep Maria Salrach, catedràtic d’història medieval a la Universitat Pompeu Fabra, ens acompanyà per a presentar-nos dues publicacions que, tot i el seu caràcter prou diferenciat, tenen com a punt en comú la perspectiva de construir un coneixement històric tenint present el marc territorial dels Països Catalans. D’aquesta manera, l’autor ens presentà primer el llibre La formació dels Països Catalans, publicat per la UOC, remarcant que es tractava d’una obra amb una clara voluntat divulgativa amb l’objectiu de fer entenedor el procés d’expansió catalana en el període medieval, amb tota la seua complexitat, i l’incipient procés de formació d’una identitat col·lectiva comuna. Tot seguit, Josep Maria Salrach ens presentà la monumental Història agrària dels Països Catalans, en la que ha participat com a autor i coordinador dels diversos volums. Aquesta obra col·lectiva de quatre volums, tres d’ells ja publicats, recull els avenços assolits pels historiadors del món rural i agrari d’arreu dels Països Catalans en la seua tasca investigadora, presentant-los d’una manera planera i plantejant els mecanismes que expliquen el desenvolupament agrari i rural d’una manera global al llarg del temps. La publicació d’aquesta obra, doncs, mostra la maduresa de la historiografia catalana en aquest àmbit i l’alt nivell assolit pels estudis dedicats al sector agrari i al món rural a casa nostra.